Fonts: Safari Fonts: Can Ginebreda, Noguer, Conjunt Mas Granada Fonts: Can Garrķ  
Fonts: La Cauma, Ca n'Oller, Migjorn, Mal Hivern Fonts: Can Voltā, Caįadors, Freda, Matxitxa, Can Torrents, Cantillepa, Sant Miquel, Barbuda, Can Sābat, Xim Fonts: Can Juliā, Valenciana, Baix de La Valenciana Fonts: Voltada
Fonts: Furriol, Torre de Lloselles Fonts: Can Panyella Fonts: Claro, Padrķ, Can Mata

 

1 - FONT DEL CLARO

A peu de la carretera que va de Gelida a Sant Llorenç, just creuar el pont sobre el riu Anoia, a mà dreta.

Un gran plataner, de 4,25 metres de circumferència, 1,30 metres de diàmetre, a la base, i més de 30 metres d'alçada, plantat pel vell de Cal Banyes i l'Antoni Llopart (el Magdaló) l'any 1931, és el distintiu més visible.

A l'esplanada, hi ha tres taules rodones, fetes d'obra.

La font raja per dos brocs i té una tapa d'accés, a la part superior, per desembossar.

L'aigua és apreciada per les persones afectades del ronyó, degut a la poca duresa que té.

Està situada al costat de la riera.

Elements: el plataner més gran de Gelida. 3 taules rodones i 2 bancs, separadament, als costats de la font.

Vegetació dominant: plataner, vegetació de Pi Blanc i vegetació de ribera.

 

2 - FONT VELLA DE CAN PANYELLA

Des del davant de la façana dels pisos de la Gelidense i a mà dreta, segons es mira l'edifici, hi ha un caminet que baixa cap el torrent, seguint la carretera ben bé per sota. A pocs metres hi ha la font.

La mantenen en bastant bon estat els veïns.

Elements: petit llac.

 

3 - FONT VOLTADA

A 1.350 metres de la carretera de Sant Llorenç, trobem la masia de Can Miquel de les Planes. Passant pel costat de la casa i seguint cap la part del darrera, cal baixar cap el torrent que hi ha a mà esquerra. A 550 metres de Can Miquel de les Planes, i després d'haver creuat per la passera sobre el torrent, a mà dreta, hi ha la font, coberta de vegetació. L'aigua, a vegades, arriba fins al camí. Davant la font hi ha un espectacular torrent amb dos salts, el primer, que fa cornisa i el segon, més petit, que queda al recte de la font i que té un pèlag. Més avall encara hi ha un tercer salt, amb un altre pèlag, mig tapat per la terra de les riades. A l'esquerra hi ha un pou, sense barana, que cal vigilar de no caure·hi.

Elements: salts, pèlags, pou.

Vegetació dominant: alzinar, om i pi blanc.

 

4 - FONT DE CAN SÀBAT

En el camí de Can Sàbat a les Cases Noves, adossada als pisos, pel vessant nord, en una placeta, envoltada d'ajardinament, amb bancs per asseure's.

Restaurada pels veïns, amb l'ajut de l'Ajuntament i el patrocini de Construccions Arranz-Barquet, l'any 1998.

Bona panoràmica de la part nord del terme municipal.

Porta aigua de la xarxa barrejada.

 

5 - FONT LA BARBUDA

A la part de baix de l'avinguda d'Europa, sobre el torrent de Sant Miquel, trobem 49 graons que ens baixen a la font, on l'aigua surt de la boca d'un cap mig humà.

Al costat hi han dos plataners i un banc de ciment. Les escales per arribar-hi, ténen barana metàl·lica que facilita el poder-hi accedir a les persones amb dificultats de mobilitat.

Des d'allí hi ha una bona panoràmica de la part baixa del torrent de Sant Miquel i al costat, a l'esquerra segons mirem el torrent, tenim el Salt de l'Hosta.

Des d'aquesta font es podrien fer unes escaletes que baixéssin cap al fons del torrent i habilitar, així, com espai de passeig, la zona del desert de pedra, fins arribar a la font del Termens.

Elements: banc i salt d'aigua.

Vegetació dominant: plataners.

 

6 - FONT  DE SANT MIQUEL

Sortint del centre del casc urbà, per la carretera, sota de l'unic pont que hi ha dins del poble, està la font.

Té un ampli espai per lleure, amb jocs per als infants, nou plataners, uns llargs bancs que envolten l'entorn i un plató, per a celebrar-hi actes. També té dues zones ajardinades.

Damunt dels dos brocs, hi ha un plafó de marbre, amb un poema d'en Joan Clanchet i Puig, de l'any 1913, que diu:

..."Com si fós mel de la bresca

hom hi beu sense recel,

uns quants glops de l'aigua fresca

de les fonts de Sant Miquel".

Aquesta font és molt visitada pels foranis que hi van, massivament, amb garrafes, a carregar grans quantitats d'aigua.

Al costat té un pou d'on surt la major part de l'aigua que abasta a la població de Gelida. L'aigua d'aquest pou es bomba fins el dipòsit de Can Torrents i, d'allí, per l'impuls de la caiguda i després de ser tractada, baixa cap el poble.

Elements: bancs, paperera, jocs infantils, un plató, un poema, un pou tancat, jardins.

Vegetació dominant: plataners. Entorn de pi blanc i alzines.

 

7 - FONT DE CANTILLEPA

Sortint del centre urbà, per la carretera, en direcció a Sant Sadurní, 150 metres més amunt del pont de Sant Miquel, a mà esquerra, a peu de carretera, just al trencall per anar al Castell, hi ha una plaça empedrada, amb bancs i vuit plataners. Sota d'una arcada, hi ha una magnífica font que raja de la boca d'una màscara de diable.

Al racó del fons hi ha un petit pèlag d'aigua que s'escorre del torrent que ve de la part alta del Castell.

Antigament la font rajava al costat d'on ara hi ha el pèlag. L'any 1939 i degut a una epidèmia de tifus, es va fer taponar i, un parell d'anys després, la varen obrir en el lloc on és ara.

És per això que, quan les arrels dels arbres l'embussen, l'aigua torna a sortir pel seu indret original.

Hi ha una trampilla per accedir a l'interior i poder-la desembussar. En entrar-hi, es troba aigua acumulada fins a poc més de mig metre de nivell.

L'entorn també està envoltat d'alzines.

Damunt de la font, una placa de marbre té escrit un fragment del poema que li va dedicar, l'any 1928, a aquesta font, el poeta gelidenc Ramon Pallejà i Camaló, i diu:

Em plau ton cant fontana

amb plor d'argent de música prevada

recites suaument encantada

un conte de fades.

Elements: bancs, poema.

Vegetació dominant: plataners, alzines i pi blanc.

 

8 - FONT DE CAN TORRENTS

Aproximadament sobre el kilòmetre 9'300 de la carretera que va de Gelida a Sant Sadurní, trobem una Àrea Recreativa Forestal, de 4'5 hectàrees de superficie, amb 11 barbacoes, 12 taules amb seients, 7 bancs, 4 lavabos i 4 safareigs per rentar-hi el que calgui, un "xiringuito-bar" on també es pot comprar llenya i amb accés per vehicles, només permès per als minusvàlids a quatre dels cinc nivells.

Tocant la carretera i al cantó del restaurant que hi ha al costat, es puja uns quants esglaons i trobem la font, que dóna nom a aquell paratge.

A la part alta d'aquesta Àrea Recreativa, hi ha el dipòsit d'abastiment d'aigua de Gelida i una font artificial d'aigua de la xarxa. Al costat més occidental i salvant un petit desnivell, una zona d'acampada que cal demanar permís a l'Ajuntament per utilitzar-la. També s'hi pot accedir per un camí que, des d'aquest nivell, enllaça amb el camí que puja a Can Voltà i Can Rosell.

Aquesta zona de lleure controlat, va ser construïda l'any 1987, per dos camps de treball de la Secretaria General de la Joventut i inaugurada el dia 10 de gener del 1988 per l'Hn. Conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, Josep Miró i Ardèvol.

Les barbacoes les varen construïr, a mitjans dels anys 80, en un concurs de paletes promogut per una empresa de materials de construcció i per la constructora gelidenca d'en Joaquim Julià.

La propietat de Can Torrents de les Oliveres va cedir-ne una part del terreny i la resta la varen comprar els veïns del Maset, com compensació per les edificacions que estaven fent.

Sota l'empedrat que fa de terra, al davant mateix de la font, s'amaga una antiga bassa que servia per regar els horts que hi havia al lloc on ara hi ha les barbacoes i el xiringuito.

Abans de l'any 1909, en que es va construir la carretera, s'hi arribava des de la Font Barbuda, creuant el Torrent de Sant Miquel pel damunt del Salt de l'Hosta i seguint un caminet, amb diversos trams d'escales, que encara hi ha pel darrera de la Llar Sant Jordi. Això, per a molts estiuejants, suposava una excursió de tot el dia. Feien carregar la teca i els estris del picnic a la burra del Severo i ho enviaven cap allí. Després hi pujaven ells, tot passejant, i hi passaven el dia.

També s'hi havien celebrat Aplecs excursionistes. El més important, el 12 de juny del 1932.

Sota la carretera, al davant del restaurant, també hi ha una bassa que servia per regar els horts de més avall.

Elements: roures centenaris.

Vegetació dominant: pi blanc, roures i plataners.

 

9 - FONT DE LA MATXITXA O DE L'HORT NOU

Des de la carretera de Sant Sadurní, 150 metres després de la Font de Cantillepa, a l'esquerra, s'agafa el camí que va cap a Can Voltà i Can Rosell, endinsant-se a la zona sud del terme. A 800 metres, sense moure'ns del camí principal, trobem un pontet de pedra, sobre el torrent de Vallbardina. Just travessar-lo, a mà dreta s'obra una entrada de camí, no accessible amb vehicle. De seguida, aquesta entrada es divideix en tres caminets. Agafem el del mig i el seguim, torrent avall, i al cap d'uns 300 metres, a final de camí, trobem la font.

També s'hi pot accedir per un trencall que hi ha en el camí principal que ve des de la carretera, 600 metres després d'agafar-lo, a mà dreta, baixant fins el fons del torrent, on hi veurem un pou de captació d'aigua del municipi. Travessant el torrent, un caminet que s'enfila amunt, per les antigues feixes, al capdemunt, a la dreta, a uns 20 metres.

Aquesta font, actualment, no raja degut a un pi gran que obstrueix el pas de l'aigua. Això ja ho havien previst alguns avis del poble, ara fa uns cinquanta anys, i varen plantar tot un cercle d'alzines, vorejant l'espai de la font, per tal de que, quan creixessint, es pogués arrancar el pi.

És un entorn molt frondós, tupit de pins, alzines i roures.

Vegetació dominant: pi blanc, alzines i roures.

 

10 - FONT FREDA

Pel camí que va cap a Can Voltà i Can Rosell, a 1.150 metres de la carretera o 400 metres després de creuar el pontet de pedra sobre el torrent de Vallbardina, trobem el petit caminet, a mà esquerra, que baixa fins el llit del torrent i la font. A banda i banda del broc, hi ha uns bancs fets per l'Antoni Creixell i l'Antoni Llopart (el Magdaló). La caseta que recull l'aigua té una inscripció de l'any 1938.

Al davant, a l'altra banda de torrent, un gran roure li dóna ombra.

Des del damunt de la font i, arrapenjant-se al roure, un om negre, mort, sosté un "sostre" d'heures.

Un pontet de fusta, fet per l'Ajuntament l'any 1994 (sense permís del propietari), permet creuar el torrent amb comoditat i anar a l'esplanadeta que hi ha al davant.

Més amunt, seguint el curs del torrent pel costat de la font, a uns 30 metres, s'arriba a una esplanada molt utilitzada per a acampades i també pels caçadors furtius d'ocells vius.

El costat de torrent en el què hi ha la font pertany a la propietat de Can Voltà i a l'altra banda de torrent ja és propietat de Can Torrents.

El poeta gelidenc, Jaume Vila i Pascual, va escriure la lletra d'una sardana, amb el nom de "La Font Freda" (tot i que en el Registre de la Propietat Intel·lectual figura com a "Font de Gelida", per mor d'una coincidència de nom amb un altre tema). La música que, en un principi, va ser encarregada de fer al mestre Joan Almirall i Pruna, per fi la va escriure el Dr. Josep Garriga, un metge de Sarrià de Ter. Les partitures per a cobla i per a cant coral, que mai havien estat aquí a Gelida, van ser localitzades i portades per Joaquim Margarit i, avui, les tenen les dues corals gelidenques i són, també, al Fons Documental de les Fonts de Gelida.

Elements: roure, dos bancs, pont de fusta.

Vegetació dominant: roures, pi blanc, oms.

 

11 - FONT DELS CAÇADORS

Pel camí de Can Voltà, uns 400 metres més amunt de la Font Freda, i quan el camí fa una corba cap a la dreta, a mà esquerra surt un camí cap avall que, uns 200 metres després, travessa el torrent. Just travessar-lo, agafem a l'esquerra i el camí s'enfila cap el penya-segat del Mal Hivern. Quan arribem a poc més de mitja pujada, a uns 40 metres del final del camí, a mà esquerra veiem que s'enfila un caminet, entre els matolls. El seguim i a uns 25 metres està la font.

Aquesta font només raja a l'estiu i la varen restaurar, ara farà uns deu anys, l'Antoni Creixell, l'Antoni Ventura i l'Antoni Llopart, fent sortir, amb una canonada, el broc una mica més cap enfora.

Vegetació dominant: vegetació de pi blanc i alzinar.

 

12 - FONT DE CAN VOLTÀ O DE LA SALAMANDRA

Davant de l'accés principal a la casa de Can Voltà, a mà esquerra del camí principal, segons es mira cap al sud, hi ha un petit caminet, entre la malesa, que ens baixa a la font, després d'uns 30 metres de recorregut.

Aquesta font està colgada de terra, uns 30 centímetres de gruix, i no raja.

Té una taula de pedra, al costat, un banc també de pedra i l'aigua hauria de rajar dins d'una cassoleta de pedra que desaigua en una bassa, ara esquerdada, que hi ha just a sota.

Es varen fer uns començaments de treball de recuperació, per part del nostre col·lectiu, el juny i juliol del 1999.

Ara ha cambiat de propietat i cal reiniciar els treballs, després de parlar-ne amb el nou propietari. La distància de Can Voltà a la carretera és de 2.150 metres, aproximadament.

Es pot fer-hi arribar aigua de la veta de la mina que duu l'aigua a Can Voltà.

Elements: taula, banc, bassa, roure gran.

Vegetació dominant: un gran pollancre, un gran roure i entorn de roureda i oms.

 

13 - FONT DE CAN GARRÓ

Des de la Valenciana o el Puig, anant cap a Sant Sadurní, per la carretera, a 500 metres, agafem el camí, a mà esquerra, just abans d'entrar al pont, que va cap a Can Ginebreda. A 300 metres de la carretera deixem, a l'esquerra, un pou de subministrament d'aigua a Martivell i, a 500 metres, les restes d'un forn de calç. A 700 metres de la carretera, agafem un camí, a la dreta, i de seguida trobarem, a uns 250 metres de la cruïlla, uns forns i una figuera, arran de camí. Continuem camí amunt i, a 950 metres de la cruïlla, a l'esquerra, arran de camí, trobem la font de clot.

És bastant abundant i bastant freqüentada pels senglars. 50 metres més amunt hi ha una figuera i les restes d'un forn, on podrem donar la volta si hi hem anat amb cotxe.

S'hi pot arribar amb 4x4, moto, bici, cavall o a peu.

Aquesta finca té guarda.

El col·lectiu "Gelida: cuidem les nostres fonts!", té autorització escrita per actuar-hi, però cal acreditar-se.

Elements: en el trajecte i l'entorn, conjunt de forns de calç i pedreres.

Vegetació dominant: espessa vegetació de pi blanc, roureda, alzinar i figueres.

 

14 - FONT DE LA BASSA DEL MAS GRANADA

Enfilant l'últim tram de camí cap al Puig d'Agulles, quan la muntanya se'ns acaba, pel costat dret, apareixen uns camps que s'estenen cap a ponent i el sud, per on es veu la carretera N-340. En aquest punt, que es troba a 1.800 metres de la Font del Migjorn, hi ha un caminet que baixa al fondal i que, seguint-lo recte, condueix fins al nucli de cases de l'Ordal. Seguint aquest camí, quan apareix el primer canyar es troben les fonts, a l'esquerra, a uns 1.650 metres de distància del camí del Puig d'Agulles.

Poc abans d'arribar-hi, de la dreta ens baixa un camí ample, amb molt de pendent, que ve del Montcau. 50 metres després d'aquest camí, quan trobem el primer canyar, a mà dreta, darrera d'una roca plena de malesa, hi ha una petita paret d'obra que tapa una cova. Una mica més endavant, a l'esquerra hi ha la font i la bassa on, sorprenentment, només hi ha aigua quan plou, el que fa pensar que potser està desviada cap a algun altre lloc.

Elements: bassa i cova.

Vegetació dominant: vegetació variada amb alzines, pi blanc, algun pi pinyoner i ametllers.

 

15 - FONT DELS HORTS DEL MAS GRANADA

Des de la Font de la Bassa del Mas Granada, continuem, en direcció a l'Ordal, cap a l'oest, i uns 30 metres més enllà, sota un marge del cantó esquerra, hi ha la font que raja dins la bassa, on sempre hi ha aigua que s'utilitza per regar els horts.

L'accés està tancat per un petit filat, que impedeix que els senglars es fiquin als horts.

Elements: bassa.

 

16 - FONT DEL MAS GRANADA

Des de la Font dels Horts del Mas Granada, continuem en direcció oest, pel camí, trobant una caseta, a mà dreta, i, a uns 350 metres, a l'esquerra, veurem un xiprer que ens indica l'entrada a la font.

Aquesta font sempre raja, poc o molt, i al costat hi ha un dipòsit tapat que sembla un pou.

A l'altra banda del camí, puja un caminet, inclinat, cap a la muntanya i, allí mateix, apareix una capelleta, amb una reixa de ferro, i una imatge a la que mai li falten flors.

Més endavant, seguint el camí principal, hi ha una altra caseta, un pou i un gran dipòsit tapat.

Elements: dipòsit tapat, dipòsit gran, caseta 1ª, caseta 2ª, pou i capelleta.

Vegetació dominant: xiprer i vegetació molt diversa, bàsicament d'alzinar i pi blanc.

 

17 - FONT DEL SENYOR

Pujant pel camí principal que s'enfila muntanya amunt, des de l'entrada superior del Castell, arribarem a un encreuement on hi ha una reixa que barra el pas i el camí es desvia cap a l'esquerra. A l'altra banda de la reixa, a pocs metres, a mà dreta, hi ha una esplanada i cap al final, a l'esquerra, hi ha la font, que és una mina, tancada amb una porta metàl·lica amb una bassa al costat.

Des de la Font del Pou de Ca n'Oller s'hi pot arribar en cotxe, agafant un trencall, a mà esquerra, 500 metres després de deixar aquella font.

Aquesta font forma part del Patrimoni del Castell, tot i que, en estar ubicada dins la propietat de Ca n'Oller, aquests n'han barrat l'accés. La seva aigua baixava, per una canonada de ceràmica, fins la cisterna que hi ha sota la plaça de Padró del Castell, fent que, en el segle XIV, aquest castell tingués aigua corrent, cosa gens habitual si considerem l'altura a que es troba.

Les obres de desviament de camins i tancament d'accés, el propietari de Ca n'Oller les ha fet sense demanar permisos però ningú s'atreveix a parar-li els peus.

Elements: bassa.

Vegetació dominant: dos ametllers.

 

18 - FONT DE CAN GINEBREDA

Pel camí que va des de la carretera a Can Ginebreda, sortint d'entre la Valenciana i Martivell, a 2.100 metres de la carretera, trobem una cruïlla de camins, just al costat de l'ermita de la Verge de la Salut. Just trencant a la dreta, tenim un conjunt de plataners, que es veuen de lluny, amb una bassa quadrada i la font, a sota, al costat sud de la bassa, baixant uns esglaons.

Aquesta font sempre raja.

Elements: bassa.

Vegetació dominant: plataners, en mig de vegetació de pi blanc i alzinar.

 

19 - FONT DEL NOGUER

Des de la Font de Can Ginebreda, pel camí que se'n va cap a l'oest, a 385 metres de distància, a peu de camí, en una corba, trobem la font, ara amb un dipòsit que canalitza l'aigua cap a la Masia de Can Ginebreda.

Abans, el dipòsit, era una bassa i l'aigua rajava continuament. Ara és una font d'aixeta.

Aquestes obres les va fer el propietari de Can Ginebreda, sense permís ni coneixement de l'Ajuntament.

A sota del camí, a mà dreta, hi ha una gran bassa, entremig de la malesa, a la propietat d'en Josep Mª. Solé Saldaña.

Elements: dipòsit.

Vegetació dominant: plataner, en vegetació de pi blanc i alzinar.

 

20 - FONT DE CAN JULIÀ

Des de la Font de la Mina de Can Martí (80), continuem camí avall i a uns 50 metres arribem al torrent, el travessem, a peu, girant a l'esquerra, i pujant cap al bosc.A uns 50 metres del torrent hi ha la bassa, que sempre té aigua, alimentada per dues mines, una al costat, que, en aquests moments quasi està seca, i l'altra a sobre.

En una de les cantonades de la bassa hi ha la font amb dos canals, dels que només en raja un. A sobre, hi ha una gran ombra formada per llorers i altres arbres.

És una de les fonts més conegudes de Gelida, per la gent gran, tant pel bonic racó on està situada com per la seva bona aigua que mai s'acaba.

Es pot arribar amb qualsevol vehicle fins al torrent.

També s'hi pot accedir pel darrera de Can Julià i seguin el torrent, avall, pel costat més oriental, creuant el torrent quan, al final de la vinya, a mà esquerra, se'ns obra un camí. 100 metres endavant, pel camí, està la font.

Elements: bassa i arbreda.

Vegetació dominant: roureda, pi blanc i llorers.

 

 

21 - FONT DEL FURRIOL O DE L'AVELLANER

Per la carretera, anant cap a Martorell, 50 metres després del pont de la corba de La Pedrera, agafem un camí, a mà esquerra, i el seguim per anar a parar a l'arbre més gran que hi ha en el torrent i que es veu des de l'entrada del camí. A sota, més o menys, hi ha la font.

Per arribar-hi cal anar torrent avall fins on comença el canyissar, on hi trobarem un petitíssim caminet, quasi inapreciable i molt difícil, que puja per sota del marge i de la carretera, torrent amunt. En arribar al torrent veurem un pèlag a dins mateix; a sobre hi ha la font.

A l'altra banda, al mateix recte, hi ha uns horts i una caseta. El pèlag el va fer més fons, a l'igual que el que hi ha més avall, per arreplegar-ne l'aigua per regar els horts.

Degut al pou que es va fer a Sant Miquel, l'any 1979, per subministrar aigua al poble, la deu que nodria d'aigua aquella zona es va quedar seca.

 

22 - FONT DEL SALT DEL TORRENT DE LA TORRE

Des de la Font del Gaspardo (126) continuem torrent amunt, fins arribar on el torrent fa un fort pendent; passem per sota una figuera i trobarem el pas tallat per un gran salt. Sota hi ha un pèlag d'aigua que brolla de sota la penya.

A dins el pèlag hi ha una mànega que arriba fins les primeres cases, on aprofiten aquesta aigua.

Gràcies a aquests veïns, el tram de torrent, d'uns 300 metres, fins arribar allí, està net i accessible.

En temps de menys sequera el lloc és espectacular, pel gran salt d'aigua.

Elements: salt d'aigua.

 

23 - FONT DE LA CAUMA

Des de l'esplanada que hi ha, a mà dreta de la carretera de Corbera segons es puja, a 2.850 metres de la cruïlla d'aquesta carretera amb la c-243-b, ens endinsem per un camí, que gira cap a la dreta i va fent ziga-zaga, ficant-se en el bosc. En el primer encreuement girem a l'esquerra, fins arribar a un petit marge de terra, que el pugem, on trobem, al davant, un senyal de COTO i a l'esquerra un camp de fruiters, abandonat. Seguim uns 60 metres per aquest camp i girem cap a la dreta, fent un angle de gir d'uns 120º i avançant fins l'entrada del bosc se'ns obra un caminet i 5 o 6 metres endavant un pas, a l'esquerra, per sota els matolls, pujant el petit marge. En sortir dels matolls, a la dreta se'ns eixampla un camí, que el seguim recte i que, de seguida, dessemboca a un camí més ample que ve de Can Tonillé. 197 metres endavant, seguint recte aquest camí, trobem la font, a mà esquerra i la bassa que recull l'aigua sobrant, a la dreta.

Més avall, al mateix recte, hi ha una gran bassa de lona que emmagatzema aigua per ser utilitzada en cas d'incendi.

La font és molt abundant i l'aigua és molt bona.

Elements: bassa i bassa de lona.

Vegetació dominant: bosc de pins blancs, en zona bastant humida, amb un om i un castanyer.

 

24 - FONT DE CAN MATA

Des de la carretera de Sant Llorenç a Gelida, agafem pel trencall de la Soleia. Quan arribem al transformador, pel carrer ronda de l'església, girem a la dreta en direcció a la gran torre de ferro a 500 metres de la carretera. Girem pel camí de la dreta, deixem un camí a l'esquerra a 550 metres de la torre i continuem fins a la masia de la Cova. Baixem per la part dreta de la casa fins arribar al torrent i seguim, torrent amunt, fins arribar on desemboca un altre torrent que ens queda més o menys al recte de la casa de Can Mata. Deixem el vehicle i pugem a l'altra banda del torrent, prop de la desembocadura de l'altre, i trobem una bonica font d'aigua molt bona. Sota el torrent, ja veurem l'aigua abans d'arribar-hi.

És un racó solitari que crea un ambient íntim i acollidor.

A aquesta font també s'hi pot arribar des de darrera de Can Mata, però s'ha de fer més tros a peu.

Mentre els propietaris de la masia de la Cova no posin una cadena al camí, ja que acaba a la seva propietat, és molt més fàcil arribar-hi des d'aquí. S'hi pot arribar en 4x4, moto, bici, cavall o a peu. El cotxe s'ha de deixar a la casa.

Vegetació dominant: roureda i pi blanc.

 

25 - FONT DEL PADRÓ

Anem fins a la masia Rius (Can Cartró), propietat de Juvé i Camps, entrem en el recinte i anem fins a la porta d'entrada de la casa, on agafem un camí, a l'esquerra, que ens porta fins al torrent, que està a uns 300 metres. Girem a la dreta i, només travessar el torrent, trobem, a 50 metres, la font i la bassa, a l'esquerra.

Poc o molt sempre raja i l'aigua és molt bona.

Es pot arribar amb qualsevol vehicle, fins a la vora del torrent.

Elements: bassa.

 

26 - DEU DEL XIM

Anant per la carretera de Gelida cap a Sant Sadurní, a la mateixa cruïlla de Can Parenostres, hi ha un camí, a mà dreta, que baixa, paral·lel a la carretera, cap al torrent. Abans d'arribar al torrent i seguint la tanca del camp, hi ha la bassa amb una curiosa font. Al costat i entre les verdisses, una reixa metàl·lica tanca l'entrada a la mina de la Deu del Xim, que és a uns 15 metres endins.

En aquesta mina, l'aigua brolla de terra, d'uns bancals de sorra blanca i va a parar a un repartidor que hi ha al costat. D'allí, és canalitzada cap al Puig i els camps d'entremig, que se'n beneficien d'acord amb els convenis establerts amb l'Associació de Propietaris de la Deu del Xim, que n'és la titular d'aquest manantial, des de mitjans del segle XVIII.

Elements: bassa, deu i repartidor.

Vegetació dominant: vinya.

 

27 - FONT DEL MIGJORN

Ens situem a la part més alta de l'urbanització Safari, a l'encreuement de l'accés que ve de la carretera de Corbera amb el carrer que va des del Puig d'Agulles fins a Ca n'Oller.

Des d'aquest encreuement, que es troba a 700 metres de la carretera, agafem el carrer que va en direcció sud-sudoest i condueix al Puig d'Agulles. A 350 metres de l'encreuement, a l'esquerra, trobem la font.

Elements: bancs i entorn.

Vegetació dominant: boscos de pi blanc.

 

28 - FONT DEL SAFARI

En el mateix carrer que la Font del Migjorn, 100 metres més endavant, seguint cap al Puig d'Agulles, a l'esquerra, raja la font, arran de camí. Abans rajava per una teula i ara s'hi ha posat un tub de ferro.

Fins fa poc temps havia rajat però ara sembla ser que l'han desviat cap a un altre lloc.

 

30 - FONT DE BAIX DE LA VALENCIANA

Continuem cap al Puig, des de la Font de la Valenciana i 200 metres més avall, a l'esquerra, hi ha la font, davant de les cases, que també ve canalitzada de Can Rosell de la Muntanya.